Després de gaudir amb la lectura de "L'home manuscrit" del paisà Manolo Baixauli, comence el viatge per les pàgines (més de 1.000) de Les benignes, del qual ja vos parlaré més avant. Sobre el llbre de Baixauli molt se n'ha escrit, Sebastià Alzamora diu d'ell que és "una d'aquestes novel·les tan meravellosament literàries que resulta molt més fàcil i recomanable llegir-la que provar de fer-ne la sinopsi". En la presentació a Sueca de l'obra, Salvador Vendrell va citar les favorables crítiques del món literari i periodístic: "una meravella narrativa", "original, zelosament ben escrit, en absolut comercial", "novel·la esplèndida, enigmàtica"... El públic -aquells que ja l'havien llegida- també coincidien amb la seua originalitat i els referents locals que es converteixen en universals en mans de Baixauli, i sobretot el "plaer" de la lectura. Literatura, oblit, escriptura, mort.... Em quede amb els episodis del cementeri "La vida és distracció, alienació, oblit", i de l'escriptor del carrer Pou (Josep Palacios) "Si vol i si pot fer literatura, li cal un pou. Sense pou, no hi ha literatura".És un llibre de més d'una lectura i que no et deixa indiferent.
