Les benignes

El llibre de Jonathan Littell no et deixa indiferent, les quasi 1200 pàgines del relat d'un oficial de les SS són un viatge per l'horror i l'extermini d'un poble, el jueu. "Jo no em considero un dimoni. Per al que vaig fer, hi va haver sempre motius, bons o dolents, no ho sé, en tot cas motius humans. Els que maten són persones, com els que són morts, és això el que és terrible". Són reflexions d'Aue, el protagonista al començament del llibre, després de la guerra, amb una nova vida i intentant justificar les seues accions. Un dels passatges més interessants és el diàleg entre un oficial bolxevic i Aue, no es tracta d'un interrogatori sinó d'un intercanvi d'opinions sobre les seues ideologies, on es parla de les semblances ("modes de funcionament") i les diferències ("El contingut, naturalement, difereix: classe i raça"). Altres poden resultar més monòtons, com els seus somnis i malsons, però que són inevitables en una obra tan llarga.